18/1/11

El somriure de la sirena, per Marc Moreno


EL SOMRIURE DE LA SIRENA

El peix va fer cara de no haver trencat mai un plat quan se’n va adonar que la princesa el mirava massa somrient. Aviat va caure en què si el submarí que duia el menjar al supermercat submergit feia un parell de dies que no apareixia, possiblement els vivers frescs s’haurien esgotat. I ella tindria gana. Va mirar de convèncer la sirena que la seva amistat valia més que un buit a l’estómac, però ella no va badar boca. Seguia mirant-lo intensament, gairebé com hipnotitzada. Llavors va separar els llavis i, quan el peix ja s’encomanava al seu Déu Nemo per salvar la vida, la sirena li va comunicar el motiu de la seva felicitat: el submarí subministrador havia vingut mentre ell feia una becaineta.

Marc Moreno

4 comentaris:

  1. Mooooolt divertit! Mil gràcies!

    ResponElimina
  2. Sí que és divertit, sí!

    ResponElimina
  3. Però les sirenes no mengem peixos, que conste!!

    ResponElimina
  4. Homeeee, una petita llicència. M'alegro que us hagi agradat!

    ResponElimina