13/12/10

Gargots, per Pilar


GARGOTS

Somiava amb escriure els contes que li explicaven cada nit abans de dormir. Per això cada tarda practicava en el quadern “gargot”. Des que li havien dit que les seves lletres eren això, gargots, va pensar que era el millor nom que li podia posar a un quadern ple d'ells.Aquella tarda el seu germà gran es va asseure al seu costat atret per les paraules que deia en veu alta al mateix temps que intentava escriure-les. L'observà atentament sense poder evitar somriure en veure que es mossegava la llengua per l'esforç.
-Meritxell, has d'ensenyar al llapis a escriure el teu nom. Jo t'ajudaré.Li va dir a la nena que en realitat, escriure era dibuixar. Així es convertien els gargots en lletres.Mai se li oblidaria la tarda que va ensenyar al llapis a escriure el seu nom. El següent quadern de pràctiques es va dir “paraules”.


2 comentaris:

  1. El que passa després és que, per molt que li ensenyes, de vegades el llapis no en fa cas, i et surt un conte ben diferent...

    ResponElimina