31/1/11

La nena del gronxador, per Sílvia Dot Quilez


LA NENA DEL GRONXADOR

A tu pare, la meva vida!

El meu pare abans de marxar, em va penjar un gronxador al jardí. Va ser el seu últim regal i el que més il·lusió em va fer. És el meu espai, el meu moment per estar sola, m’encanta gronxar-me cada cop més i més fort com si toqués els núvols, i sentir l’aire fred a la cara, em fa sentir viva. I puc apropar-me més a tu pare, jo sé que quan tu vares marxar vas muntar-me el gronxador perquè amb la meva força, amb el meu amor cap a tu pogués sentir-te més a prop. Ho sé pare, i per això no et ploro perquè quan vull explicar-te les meves coses, quan et trobo a faltar, quan em sento sola, vinc aquí al meu gronxador de fusta tanco els ulls i m’imagino que estic al teu costat. Gràcies pare per fer que la meva vida sigui cada dia una mica millor, sense tu no podria pujar tant amunt. Un petó.


Sílvia Dot Quílez

8 comentaris:

  1. Quina alegria que t'hagis tornat a animar Sílvia! M'ha fet molta, molta il.lusió!!!!
    Petonassos guapa!

    ResponElimina
  2. Per cert, un conte "supermegahipertendre", moníssim! Gràcies!!!!

    ResponElimina
  3. M'has fet recordar quan jo era petita. El gronxador me'l va penjar el meu avi al balcó de casa. Hi passava hores!.
    Gràcies!.

    ResponElimina
  4. És un gronxador molt especial, aquest...Sinònim de la tendresa.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt, Sílvia!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots, el conte és tendra i és real, em recorda a la meva infantesa quan el meu pare em va penjar un gronxador de fusta al pati de casa, i ara que ja no hi és el recordo cada dia penso en ell i coses que li diria.

    ResponElimina