AMICS
"La mare s’ha deixat de posar l’aigua a la tauleta de nit, l’Eladi te set, seu al llit disposat a aixecar-se a buscar aigua a la cuina però... és fosc, se sent el vent que envolta la casa i fa sorolls misteriosos...
El Tacat fa un bot i puja al llit.
- Quin ensurt! – diu l’Eladi- que m’has sentit bellugar?
- Jo també tinc por, però hi podem anar junts – li fa saber el Tacat tot llepant-li la cara.
El nen baixa del llit i tots dos emprenen el camí. Van obrint els tots els llums al seu pas, el del passadís, el del rebedor, el del menjador i finalment han arribat!
- Què es pot saber que esteu fent?!
- Mama, és que t’has deixat l’aigua...
La mare somriu, jo ja no tinc por. És bo tenir un amic que et fa costat en els moments difícils.
El Tacat fa un bot i puja al llit.
- Quin ensurt! – diu l’Eladi- que m’has sentit bellugar?
- Jo també tinc por, però hi podem anar junts – li fa saber el Tacat tot llepant-li la cara.
El nen baixa del llit i tots dos emprenen el camí. Van obrint els tots els llums al seu pas, el del passadís, el del rebedor, el del menjador i finalment han arribat!
- Què es pot saber que esteu fent?!
- Mama, és que t’has deixat l’aigua...
La mare somriu, jo ja no tinc por. És bo tenir un amic que et fa costat en els moments difícils.
http://tumateix-llibres.blogspot.com/
Benvinguda al blog!!!!! Sort del Tacat!!! Sinó el pobre Eladi...Bé, sort dels dos!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pel conte i fins ben aviaaat!!!!
Boníssim jomateixa!
ResponEliminaM'ha encantat!
A veure si m'hi reenganxo en algun moment.
Ai...el temps!