UN DIA SÍ
-Ja ho crec!
-Saps què? M’agradaria tindre un gronxador que pugés tan alt tan alt que arribaria fins al cel... I a tu, Fàtima?
-A mi no.
-Per què? -va preguntar Neus estranyada.
-Per què... si pugem tan alt no podrem veure les flors, ni les abelles, ni els pardals, ni un munt de coses boniques. Quin rotllo, no? Núvols i núvols i núvols! Seria avorridíssim!
Fàtima va seguir gronxant-se en silenci mentre Neus esperava el seu torn. Al cap d’una estoneta s’ho havia repensat:
-Tens raó. Potser un dia sí que estaria bé pujar al cel. Però només un dia!
Neus va somriure. Al final, d’alguna manera, sempre es posaven d’acord.
Eva Albiol
www.salinasagace.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada