Na Laia Somiatruites, per Ventafocs

NA LAIA SOMIATRUITES

Na Laia no se n’adonava i tornava al seu gronxador preferit. El seu cor es movia al ritme del seu somni i s'abstreia de tot el que l’envoltava.
Li passava als llocs més insospitats. De cop i volta, es quedava immòbil, encisada amb els seus pensaments i amb un somriure dibuixat als llavis. De tant en quant obria i tancava els ulls o amollava un sospir profund que la solia delatar.
No hi mancaven les roselles, la seva flor preferida. Eren vermelles, com les seves galtes i els seus pètals delicats es movien al compàs del gronxador.
Tampoc es deixava les abelles, pensava que donaven més versemblança al seu somni. És el meu somni! Es deia algun cop, com donant-se permís per somiar el què volgués.
De sobte va dir en veu alta: Tres-centes quaranta-quatre! I es sentí una bona riallada.
He dit set per set!
Estava comptant estrelles…

Ventafocs

http://ventafocs-interessant.blogspot.com/