12/2/11

Quina bèstia, per Sílvia Dot Quílez


QUINA BÈSTIA!!!!!
Estava dormint i de cop vaig sentir un cop molt fort: brrrmmm... En núvol i jo vam votar del llit ens vam llevar ràpidament, i poc a poc vam anar pel passadís, sense fer soroll, pensant que un lladregot hauria entrat a casa i ens volia robar. Sobresaltats, congelats de fred, vam anar mirant a un costat i a un altre del passadís, la lluna que entrava per la finestra de l’habitació, ens feia de guia, almenys alguna cosa podríem veure. El passadís es feia llarg i més llarg, mai havia comptat les passes amb tan de silenci. En núvol es mirava la seva ombra i encara li feia més por. De cop i volta un animalot enorme es va tirar al damunt nostre, i va baixar corrents les escales, en núvol i jo vam començar a córrer escales avall pensant qui seria aquella bèstia que feia tanta mala olor i donava aquells cops. No vam endevinar-ho mai. Ella sola va marxar per la finestra mig oberta de la cuina. En núvol i jo ens vam quedar asseguts a la cuina; quan la mare va dir-me: - Lluís vols deixar de fer soroll per la casa i anar a dormir?


Sílvia Dot Quílez

1 comentari: