LES BESSONES SÒNIA I CRISTINA
La Sònia i la Cristina, dues germanes bessones, una morena i l’altra ben rossa!
Sempre es divertien fent cabrioles, eren massa!
Mira-te-les elles! Sempre cap per amunt o cap per avall, la qüestió es fer enfadar a la mare, o almenys cridar la seva atenció. Tenen 9 anys, i des de que eren petites no paren mai quietes. La Sònia és, potser, més tranquil·la per dins i nerviosa per fora, en canvi, la Cris no para mai quieta, sempre en té una al cap, un enginy més per fer. La mare treballa hores i hores a l’ordinador, és escriptora i escriu contes per infants, amb molt d’èxit. Els seus contes són coneguts i traduïts arreu del món. Són els contes de les ”bessones Tina i Nia”. Efectivament, els noms provenen dels nostres reals, són les nostres terminacions. I la mare està més preocupada en escriure històries de les nostres competidores Tia i Nia que estar per nosaltres, que som reals. Tenim una mare força virtual.. Per això la Tina cada vegada que pot la fa més i més grossa, avui se li ha acudit estar així, en aquesta posició, unes quantes hores, fins que la mare ens ha renyat i ens ha dit que així podíem acabar a l’hospital. Un sopar ràpid i al llit, així és com sempre acaba el dia: - Al llit, que no pareu quietes!! I demà li dirà a la nostra psicòloga que això no pot continuar així!!!! – i jo li dic a la Sònia que estigui tranquil·la, que ara vindrà la mare i ens farà un petonet de bona nit i ens explicarà un dels seus contes, o dels nostres????
Sempre es divertien fent cabrioles, eren massa!
Mira-te-les elles! Sempre cap per amunt o cap per avall, la qüestió es fer enfadar a la mare, o almenys cridar la seva atenció. Tenen 9 anys, i des de que eren petites no paren mai quietes. La Sònia és, potser, més tranquil·la per dins i nerviosa per fora, en canvi, la Cris no para mai quieta, sempre en té una al cap, un enginy més per fer. La mare treballa hores i hores a l’ordinador, és escriptora i escriu contes per infants, amb molt d’èxit. Els seus contes són coneguts i traduïts arreu del món. Són els contes de les ”bessones Tina i Nia”. Efectivament, els noms provenen dels nostres reals, són les nostres terminacions. I la mare està més preocupada en escriure històries de les nostres competidores Tia i Nia que estar per nosaltres, que som reals. Tenim una mare força virtual.. Per això la Tina cada vegada que pot la fa més i més grossa, avui se li ha acudit estar així, en aquesta posició, unes quantes hores, fins que la mare ens ha renyat i ens ha dit que així podíem acabar a l’hospital. Un sopar ràpid i al llit, així és com sempre acaba el dia: - Al llit, que no pareu quietes!! I demà li dirà a la nostra psicòloga que això no pot continuar així!!!! – i jo li dic a la Sònia que estigui tranquil·la, que ara vindrà la mare i ens farà un petonet de bona nit i ens explicarà un dels seus contes, o dels nostres????
Sílvia Dot Quilez
Hola guapa!
ResponEliminaJa veig que t'emociones escrivint i no hi ha qui et pari!!! Jajaja! Crec que superes amb escreix les 150...no? Però va! Faré la vista grossa...tot sigui per una bona causa!!!!! Mil gràcies guapetona!