ELS DITS
Avui era el dia de la pizza i la mare li deixava ajudar-la a preparar el dinar. Li encantaven les pizzes i s’ho passava d’allò més bé amb la massa i la farina, però avui la mama li deixava anar més enllà: podria treure-la del forn, amb molta cura, això sí, i fent cas a les seves indicacions. Ella s’havia posat els guants de cuina, tal i com tantes vegades havia vist que cada dia de la pizza feia la mama. Es trobava emocionada, somrient i ansiosa per obrir el forn. Però de sobte li va començar a picar el nas. Vaja, tenia ganes de gratar-se’l, però no trobava els dits. La nena va començar a buscar-los, però només trobava aquells guants enormes. I la picor li va passar a l’orella. Necessitava recuperar els seus dits. Necessitava utilitzar-los per gratar-se de valent. Però els guants no li deixaven. La nena va buscar amb la mirada desesperada la mama, tot just quan ella li feia indicacions que la pizza ja era a punt. Llavors el somriure es va tornar a dibuixar a la cara de la nena. Ja no necessitava els dits per res.
Avui era el dia de la pizza i la mare li deixava ajudar-la a preparar el dinar. Li encantaven les pizzes i s’ho passava d’allò més bé amb la massa i la farina, però avui la mama li deixava anar més enllà: podria treure-la del forn, amb molta cura, això sí, i fent cas a les seves indicacions. Ella s’havia posat els guants de cuina, tal i com tantes vegades havia vist que cada dia de la pizza feia la mama. Es trobava emocionada, somrient i ansiosa per obrir el forn. Però de sobte li va començar a picar el nas. Vaja, tenia ganes de gratar-se’l, però no trobava els dits. La nena va començar a buscar-los, però només trobava aquells guants enormes. I la picor li va passar a l’orella. Necessitava recuperar els seus dits. Necessitava utilitzar-los per gratar-se de valent. Però els guants no li deixaven. La nena va buscar amb la mirada desesperada la mama, tot just quan ella li feia indicacions que la pizza ja era a punt. Llavors el somriure es va tornar a dibuixar a la cara de la nena. Ja no necessitava els dits per res.
Marc Moreno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada