L'ombra de Manel, per Eva Albiol

L’OMBRA DE MANEL

Aleix té quatre anys i temor de la foscor. Això li provoca alguns problemes. Per exemple, quan ha d’anar a buscar joguets a l’altra punta de la casa, de nit… uf, què complicat! Quan vol anar al lavabo és pitjor, encara que els grans diguen “no passa res”. Què en sabran ells, dels monstres ocults al passadís, als armaris, dins les jaquetes del rebedor…?
Aquesta setmana ha vingut son cosí Manel, que ja té sis anys. Dormen junts, i Aleix té enveja en veure com Manel s’aixeca del llit a fosques, sense por. Clar que sempre hi ha aquella cosa gran que l’acompanya, i així qualsevol. L’endemà Aleix li ho diu a sa mare, que respon rient:
-La “cosa gran” és l’ombra, Aleix, i va sempre amb Manel. No se la pot traure del damunt!
Aleix reflexiona:
-I com ho puc fer perquè m’acompanye l’ombra de Manel?

Eva Albiol
salinasagace@blogspot.com