LA CONFESSIÓ
Aquella tarda era de les més avorrides des de feia temps. Ni la Maria ni la Gemma tenien cap pla per sortir de la rutina desprès de classe. Els seus amics i amigues tenien coses a fer amb els seus pares però elles eren les úniques els pares de les quals treballaven fins a la nit. La Maria anava a casa de la Gemma a passar la tarda.
Es van estirar a terra les dues, i aixecant els peus enlaire, van deixar passar els minuts escoltant un poc de música, i entre una cançó i una altra la Maria li va dir a la Gemma:
-M’agraden les noies.
Aquella tarda era de les més avorrides des de feia temps. Ni la Maria ni la Gemma tenien cap pla per sortir de la rutina desprès de classe. Els seus amics i amigues tenien coses a fer amb els seus pares però elles eren les úniques els pares de les quals treballaven fins a la nit. La Maria anava a casa de la Gemma a passar la tarda.
Es van estirar a terra les dues, i aixecant els peus enlaire, van deixar passar els minuts escoltant un poc de música, i entre una cançó i una altra la Maria li va dir a la Gemma:
-M’agraden les noies.
La Gemma, de sobte, va posar els peus a terra i mirant bocabada a la Maria va dir-li:
-I des de quan?
-Desde que sento alguna cosa més que amistat cap a tu.
-I des de quan?
-Desde que sento alguna cosa més que amistat cap a tu.
Carles Campomar
Tal vegada la dificultat de la postura va donar pas a la facilitat de la confessió dificultosa.
ResponEliminaD'això se'n diu tenir-los ben posats!
ResponEliminaClar i directe!