10/2/11

Sense por, per Marc Moreno


SENSE POR

Tenia por. El nen tenia por cada nit quan els pares tancaven els llums i es quedava ell a soles amb la foscor. Plorava mentre no deixava de tremolar sota els llençols esperant que el sol il·luminés un nou dia i la finestra portés les bones notícies de la claror. Però aquella nit era més fosca que mai i la finestra romania tancada, sense deixar passar res de llum. Per això el nen va agafar el seu gos, que dormia sempre al seu costat per protegir-lo, i tots dos van sortir cap a l’habitació dels pares. El nen va sentir un soroll i el cor li va començar a bategar a mil, però quan va girar cua va advertir la seva ombra a la paret i es va veure gran. Aleshores va sentir que ja no era tan nen i que si aquella ombra enorme era la seva, potser és que ell era un gegant. El cor li va deixar d’etzibar patacades al pit i el nen li va fer un gest al gosset. Tornaven al llit, potser ara que se sabia tan gran ja no tindria por mai més.


Marc Moreno

4 comentaris:

  1. Bo, molt bo! M'ha agradat! Moltíssimes gràcies Marc! Jo també crec que després d'aquesta aquest nen ja no tindrà mai més por!

    ResponElimina
  2. Un conte molt engrescador!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies! Sempre és un plaer aportar el meu conte.

    ResponElimina