21/1/10

El bon cor del Rai, per Anton Fortuño


EL BON COR DEL RAI

- Guau ...
- M’has xafat la vidriola, carnús ... - diu la Tamara
- Guau...guau...
- Que vols que doni els calerons a la foto del diari ? Oh, potser si... Ara ho veig...
- Guau...
- Farem una cosa, Rai... Coca de poma, molta, i farem trossos i la vendrem... al nens del cole.
- Guau...
- Li dic a la mare que ens ajudi... i recollirem calerons
- Guau, guau...
- Que digui que m’ho has dit tu i que no et renyi per xafar la vidriola ?
- Guau, guau, guau...
- Quin bon cor que tens, Rai... Et daré un torrosset de sucre...
- Guau, guau...
- Que no el vols amb tant llaminer que ets ?
- Guau, guau, guau...
- Que el posi a la coca per que sigui més dolça... ?
- Haití ... guau, ...Haití... guau,... HAITÍ ...!!!

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

5 comentaris:

  1. Aquest conte Anton, també està impregnat del teu gran i generós cor, sens dubte! Tu sempre tan oportú i pensant en la més rigurosa actualitat! Genial!
    Molts petonets i milions de gràcies!

    ResponElimina
  2. Fins i tot el Rai vol ajudar! Un conte preciós, Anton!

    ResponElimina
  3. Potser hauríem d'aprendre l'idioma que parlen els animals. Segur que ens quedaríem bocabadats.
    Molt "humà", Anton.

    ResponElimina
  4. Aquest gosset, un téquel, menut, marró de pelatge,
    però més valent que un soldat valent... Li feia fer el que volia... una de les coses, era matar rates, però rates... una invasió en tinguérem a una granja i cada nit per allà a les dotze de la nit les sorpreníem, jo fent-les caure de les parets de pas i ell, la que saltava a terra la embocava i ja havia begut oli... I content com un ginjol... sempre que puc el poso, me l'estimava i ell mi...Anton.

    ResponElimina
  5. Gossets com aquest es fan estimar. Bon conte, Anton.

    ResponElimina